A Dalt Vila es mesclen els casals de l'antiga noblesa i les cases d'antics pescadors i vilatans, sempre de color blanc, el color mediterrani per excel^.lència. Per accedir-hi, pugen i davallen carrers i carrerons mal empedrats, amb amples escalonades i qualque placeta adesiara. Com que les cases humils són petites i sense terrats ni terrasses, els habitants no tenen més remei que aprofitar el carrer com a part del seu espai vital, i hi fan bona part de la seva vida privada i social. Com passa a tants i tants poblets mediterranis, la roba estesa al carrer ha fet part tradicionalment del paisatge urbà, paisatge que darrerament canvia per la conversió d'aquesta part de la ciutat en zona de residència privilegiada i, sobretot, de comerços turístics i restaurants.

L'any 1999 Dalt Vila va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.