Message d'erreur

  • Notice : Undefined offset: 0 dans _getNidParent() (ligne 120 dans /home/users5/i/interromania/www/sites/all/modules/interRomania/ir_exercices/templates/theme.inc).
  • Notice : Trying to get property of non-object dans _getNidParent() (ligne 120 dans /home/users5/i/interromania/www/sites/all/modules/interRomania/ir_exercices/templates/theme.inc).

Eivissa

La ciutat tradicional d'Eivissa es divideix en 3 seccions ben delimitades: Dalt Vila, la part més alta, envoltada de murada i presidida pel Castell; la Penya, als peus del baluard de Santa Llúcia, damunt una entrada de terra dins la mar, l'antic barri dels pescadors; i la Marina, antic raval de la vila emmuradada, avui el centre comercial de la ciutat i avantsala del port. Modernament s'hi han afegit noves barriades crescudes seguint les carreteres de Sant Josep i Sant Antoni.

Les dades històriques que en tenim ens indiquen que Eivissa va ser fundada pels cartaginesos, que s'instal.laren a l'illa el segle VII a.C. És doncs, una de les ciutats més antigues dels actuals Països Catalans, dels quals forma part des de la conquista de 1235, sota el regnat de Jaume I.

Secularment Eivissa ha estat terra pobra, d'escassos recursos naturals. Les salines, la riquesa més important que tenia l'illa, varen passar a ser propietat reial, de Felipe V de Borbón, vencedor a la Guerra de Successió (1705-1715), per la qual cosa la pobresa es va fer més intensa i general, sense que això impedís que l'estat espanyol carregàs l'illa d'imposts i en disposàs segons les seves conveniències. Ho expressa ben clarament aquesta cançó popular:

 

En aquesta illa tan pobra,

es que la van governant

tallen per allí on volen

i es queden sa mellor part;

i a Madrid fan festes grosses

amb lo que es va recaudant,

tot són cotxes i carrosses,

diputats i generals,

i es que neix pobre que es morga

sense un dia de descans

 

Avui en dia, amb la dedicació exclusiva de l'illa al turisme, Eivissa ha assolit una renda de les més altes de l'estat i s'ha convertit en terra d'immigració, a canvi, però, d'una destrucció massiva de les seves belleses naturals.