Mariana Ripetta, la filla d’un carboner, s’havia acostumat, després de la mort de son pare, a viure sola enmig del bosc. El seu habitatge era una barraca amb murs de pedra seca j teulada de brancam. L’humil casa, d’una sola peça, amb una xemineia al beil mig, segons costum dels antics sards, tenia un hortet j un galliner a la part del darrere. Un poc niés lluny, sota el sopluig d’un coval hi havia una cabra lietera. I encara, seguint un cami— noi, sobre un marge, tenia cura aquella al.lota d’una casa d’abe 11es on es destil.lava una exquisida mel de romanl.