El dol ara escridassar

El dol ara escridassar
les campanes del ventre,
quan un nítid gemec
es barreja amb l’espuma de l’adéu.
Fresques ombres de matinada
guien un feble rierol,
adormit encara
prop dels teus llavis.
Un estol de murades
ha esvalotat runes d’absències
que niuen en el fosc penya-segat
de les tèrboles mirades.
Perdures en el camí dels dies,
absort per l’obscur silenci
que acomiada les tenebres
del teu àlgid pensament.
T'encamines cap al polsim
tenebrós de l’oblit,
per l'esfereïdora presència
d’un emmuradament fitorador.
Palpeges la fosca vítria,
el seu nu silenci
i les arrels de l’ombra
que allargassa el secret.
Palpeges la fosca,
l’ombra de la fosca,
l’ombra de l’ombra
allargassa el silenci.
Precs de murades.