Amistat
Puesia
La meva frontera és un solc damunt l'aigua
El deixant blanc vagabund del vaixell
On s'enfuig el fervent viatjant
Jo som l'altre i l'altre lloc
Del negre i del blanc es mou la meva frontera
I s'avé tan bé com el dia i la nit
I fuig sota l'esguard de pintors massa quallats
Jo som l'harmonia del contrast
La meva frontera és el teu pas per la terra
La traça que deixes
I que se'n va a cada pluja nova
Jo som el va i el ve
Aquesta xarxa d'escriptura és la meva frontera
Que comença el blanc de la pàgina
I fuig d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra
Jo som el missatge
La meva frontera és l'horitzó crispant
Que sota el sol atreu la mirada lluny
I falta a cada mal temps
Jo som el pròxim i el llunyà
La meva frontera pot ser alba o crepuscle
I del temps de la història el camí inacabat
Que mig coixejant s'esmuny
Jo som allò que vendrà
La meva frontera no és riu ni muntanya
Car més enllà dels límits que posa l'home hi ha l'home
Dins la dolorosa recerca de ses virtuts
I que fuig amb coratge
De les fronteres humanes la sufocant abraçada