Mí brasci el temp

Mí brasci el temp, e lü me porta via,
ch'inscí fa el vent quan che te respira
e par de respirà del fiâ de lü.
Cusciensa maledetta de la storia,
aria di gent ch'în mort in del sugnà,
busía che te fa créd che sia la vita
e l'è quèl nient che passa al memurià,
passiensa che del temp l'è la nemisa,
svampa del fiâ d'un spègg sensa vardà.
Oh lüs, che quan la védum 1'è già umbría,
dulur del vèss 'me d´aria che se sa.
Mí vardi e vardi no, tasti el silensi,
refless del nient che fa del nient scultà.