D’orizonte, innò ùn si pò parlà d’orizonte. Di celu è di muntagne sì : a valle di Seneca si compie frà celu è muntagne, è piatta u mare orientale. D. à sà chì u mare si pò vede francatu a Bocca à Santa Lucia, è puru u mare ùn hè mai statu a so voglia.

Veni o bella, affaccati al balcone...

In quella dumenica d’aostu, u celu paria accesu da i sullioni. U sole chì piumbava sopra à a cunfina lampava stili di focu. Dipoi chì e piume lucendule di l’albore avianu spiriatu versu a foce, l’omu caminava. Ci vole à dì chì issu ghjornu era per ellu sulenne : almenu una volta à l’annu si dava per missione di girà a piaghja è di rende contu à quelli di i so tempi chì oghje ùn eranu più, di u statu di e so loche. Ma da un annu à l’altru l’affare andava pighjurendu è a vista di a campagna era un veru scumpientu.

Chjosu u libru Lisandru dà un’allisciata à a cuprendula di coghju caravunata.
L'alloca trà dui vulumi impulverati nantu à i parastasgi ghjembi da u pesu, è asciuva a so penna prima di tuppà a scatuletta piena à inchjostru. Hè notte pagna.
Una notte chì empie e duie pezze à u terzu pianu d’un ottellu miseru di Parigi : u portu, a cuccagna di Lisandru.

Ùn si sà esattamenti i cundizioni chì pirmissini à Ghjan Teramu Fabiani d’acquistà u ducumentu stampatu oghji quì. Mortu in l’annu 1994, si sà quantu l’editori calvesu bugugnava à spanticà i fonti soii. Comu voglia fussi, issi pagini funi trovi in u so scagnu, à mezu à parechji altri scartafacciuli.
U scrittu si prasintava sottu à a forma di cinqui fogli in 29,5 x 21, stampittati à nantu à Word 6.0. Era assistatu d’uni pochi di currizzioni manuscritti.

Qualsevol llibreteria que es consideri de qualitat, ha de disposar d’una ampla i variada secció de liibres per als més petits. Aser possible independent de la dels grans. Això sols es dona quan es disposa de molts de metres de llibreria. Si per altra banda els llibres no hi caben i s’han d’amuntegar ; comença el perill. I el perill real és a la tardor i més tard a la primavera, per Sant Jordi.

Cap mirada humana hagués descobert que en Pastanaga no era un conill com els altres, i això és força normal. Els homes tendim a moure’ns dintre del món petit i limitat que ens envolta. Desconeixem tot allò que ens és exòtic o que ens para massa lluny. Després, per dissimular la nostra ignorància agafem els quatre tòpics i simplifiquem la informació que ens sobrepassa. És així que confonem un turc amb un algerià, prenem xinesos per coreans o asteques per maies. El racisme ve d’aquí.