Amb força de mar
em lleves
com herba marinera
esgarrant-me de les arrels
ja fa massa
temps lligades a inútils clemències.
Mès lluny, sempre
més lluny,
de viatge, ona per ona
en altres paradisos de platges,
ambaixador en nom del vent,
sempre llest
a partir encara,
aturat un instant, només,
perquè pugui posar
arrels i les frondes enverdir-se.