Temps d'espera

Ets com el temps, i vas
lentament, a passes de pallet,
sense aturar-te,
sense mai voltar-te
on arriba l'esguard,
lluny
i més lleny
aixi, tu vas.
Cap a on
ruina aquell nùvol
al mont cremat, nu, dolgut
com les roques del Carso.
No m'esperes, ni et tires,
que el teu cap
de reina
no es digna de sotjar pel muscle.
Darrere, el no res
que no tira, que no veng
i no convenç.
Sol
més enllà de l'horitzó
més enllà i més enllà, després de la nau
de nùvols encara per caure
des del teu desitjar el premi,
que no procuri dany,
ni afany
hi ha l'estel amb cua
dificil de perseguir.