Fa trenta anys
Puesia
Eres una joveneta i jo un ninet,
Adesiara em deies: fes-me una besadeta
I jo et besava, mamà, fort, fort amb el delit
que només un infant sap tenir per sa mare.
Que me n'anàs a esbargir un poc a l'estenedor
A penjar-me de la cadena per fer l'engronsadora
O fins i tot a remenar i capgirar
tot allò que cada dia s'usa a la família
Et sentia cridar... amb les mans, des del teu llit;
Venia a dir-te: mamà, què hi ha? Tu amb tendresa
Feies una carícia a la meva cabellera rossa.
Com saber aleshores els teus minuts contats,
Com saber que hi havia al llindar de la porta
Després de sofriments i angoixes la mà de la mort?
Eres una joveneta i jo un ninet,
Adesiara em deies: fes-me una besadeta
Mon pare no hi era, era a fora amb els animals;
La finestra era oberta i dels rierols
Pujava la dringadissa dels piquerols.
Hi havia una tia que plegava, posava orde,
Proposava aigua amb sucre, xarops, infusions...
Tu miraves el sol i les muntanyes llunyanes.
Em digueres en un murmuri: a la plaça de l'escola
T'espera la teva germana, no la deixis tota sola,
Baixa a trobar-la, la tia se'n desfarà,
Pujareu el vespre amb ton pare...
Era el mes de juny, era festa, era la Pasqua Granada
Demà fa trenta anys, no vols que m'acosti?
Eres una joveneta i jo un ninet,
Adesiara em deies: fes-me una besadeta