La vall és banyada
de rosada que reposa;
La nit ha deixat
aquí i allà dues ombres
sota els castanyers endormiscats;
la màquia no parla encara
i el cel ha tornat gris;
El meu viarany s'endinsa i passa
vora el riu xerraire
que revela cada traça
i cada perfum d'infància;
una campaneta esverada
remena qualque albó
davall una falguera neguitosa
i us bufa a la cara un aire
que deslliura fantasies;
me'n vaig aquest matí
a esperar el sol...