Un univers sans romanesque ?
L'écriture romanesque n'est pas faite pour organiser le monde et lui attribuer un semblant de cohérence. Elle parcourt le réel, selon des itinéraires qui en révèlent parfois l'harmonie, parfois l'étrange cruauté ou l'inconcevable ridicule. Dans son dernier roman I Misgi, Thiers nous met en présence d'un univers d'où le romanesque semble avoir définitivement reflué.
Tourisme ethnoculturel et valorisation du patrimoine intangible des minorités.
Attività altre
E fisce PDF, e pudete fighjà quì sottu. Cù a figuretta quassù in cima di u ducumentu à dritta, puderete apre issu PDF in un’altra pagina. Cusì si pò vede nantu à u scraniu sanu.
In fondu di a pagina, una leia vi permette di telecaricà isse fisce PDF.
MESSA À GHJORNU DI U 30 DI NUVEMBRE DI U 2013
Vita di l'associu

Pè andà subitu à cunsultà i ducumenti, cliccate nantu à e parolle scritte in rossu
Salute,
Sta volta,

ROMANI Gilbert
-
Gilbert Romani, né à Bastia, la veille du deuxième Conflit Mondial, a fréquenté le lycée de garçons de sa ville dès l'âge de 10 ans - filière classique avec 7 ans de latin (+ 2 plus tard en fac) - qu'il a quittée pour débuter une carrière d'instituteur, dans le département de la Loire d'abord, (École Normale de Montbrison) dans les Bouches-du-Rhône ensuite où il a exercé 9 ans avant d'obtenir de retourner en Corse au lendemain de l'amendement de la fameuse Loi Deixonne qui devait permettre enfin d'enseigner le corse à l'école.
UN’EDIZIONE ACCRISCIUTA DI A "GRAMMAIRE CORSE"

Salute,
L’identità della pace
*si veca ancu a versione in corsu da G.Benigni
REPETTO Gianni
Gianni Repetto è nato a Lerma (Al) nel 1952. Si è laureato in Filosofia a Genova e, dopo aver vissuto a lungo in Lombardia e in Toscana, è tornato alle sue radici. Attualmente è insegnante di materie letterarie nella scuola media. È membro del Centro Studi “David Lazzaretti” di Arcidosso (Gr), per il quale ha scritto una monografia sul profeta e riformatore socio-religioso dell’800 toscano, e si occupa di ruralità e di recupero della memoria.
Ùn chjudite micca a porta


Traduzzione di « Ne fermez-pas la porte » (Ghjuvan Francescu Bernardini)
Ùn chjudite micca a porta
Sò di quelli chjassi
Induve omi è donne
ùn anu mai avutu ch’un scornu à cantu à u fucone
Per cantà ci pena, amore è stantapane.
Puesie corte

Da eri à oghje
Eri,
Scuntrà si,
Forse era tracciata
cusì la nostra sorte Eri,
Zitella eri,
Fatte à u pinnellu...
E mani dolce di l'abbracci...
Oghje,
Spiccà si,
U fà di u tempu,
Cusì la mo sorte Oghje...
Zitellu sò,
Sulignu,
L'impronte di l'abbracci
Ghjacenu in a memoria,
oramai
in core meo
piglianu a strada di u sempre,
Forse lu tempu...