Pregària pel Vietnam
Repetim el teu nom -Vietnam, Vietnam, Vietnam-,
com en un desesper, impotent, salta el clam.
Que buits sonen els mots, poble heroic, poble màrtir,
res que no sigui el crit, res per a consolar-t'hi,
res que no sigui el puny encalçant l'estranger
a qualsevol indret on el trobem també.
No oblidem el teu nom -Vietnam, Vietnam, Vietnam-,
perquè tothom pateix una mateixa fam.
No són pas ideals abstractes, evangèlics,
colpint els nostres cors de bondat prou modèlics,
sinó una certitud de vergonya total