Canche la lum

Canche la lum, unian jù di coi
a scundon sciche n lere de ciavei
va a dé sëura, mo dan se giaurì
te sëites y stlips, sun l fil dl ciel
ie me giate inò, zënza pensé dò
cajù tl'ijula, propi a mesa al surëdl .
Sciche na berca de papier da tré demez
sbriscian plan a mesa al mer
sburdleda da n'aria che s'à empermò auzà
enscì vedi ie, enciurnì da n suenn
a me piërder te n mer de sensazions.
L me semea de vester n gabian danter i sasc dl mer
o n pavël che se blanda a surëdl
o na moscia che se à empermò descedà òra
y che à bele tëma de n rondulon.
Y vede, vede, sburdlà urmei da n vënt
zënza savëi ulache muesse jì
entant l surëdl, cun la coda for plu lergia,
enfascia ìte sciche na beca berches i spuendes.
Te chëla me descëidi, giaurian bën i uedli,
y me entënde che l'ijula ne n'ia nia ...
che ie son zënza berca y zënza mer.
Enscì dut mi jì per auces y sasc dl mer
se fej suenn, se fej ilujion
y ie, sciche na moscia empermò descededa,
fini tla bocia dla realtà arfameda