|
Puema
Ritruverete tutti
sti puema
(cun e so
traduzzione in spagnolu)
in u libru di
Lisboa 2001
Veus
No diguis el meu nom
Anomenar-me
és prostituir el silenci
I tu ets viva
com un altar profanat
filla de totes les veus
impossibles de l’univers
No diguis el teu nom
Vine
a l’obscura veu del tacte
In Divan (1982)
 "VEUS"
Aprenentatge
Que lent aquest aprenentatge
que se t’emporta lluny de mi.
Com n’és d’imperceptible i dèbil
el baf dels teus records,
la calor I les paraules clivellades
dins la fonda ferida del mirall.
Dis-me, hoste meu,
com sobremorir a la ventura
d’una vida
encastada al moll d’una altra vida.
Si vols no m’ho diguis ara:
fa fred i aquesta nit és buida,
freda I buida com un cec a les portes
del no-res.
Espera a demà:
vindran ocells amb foc als ulls
i gotes d’estelada
al moll de la nocturna deixadesa.
Ja puc percebre l’altura del seu vol,
ja sento com truquen a la porta
de l’ arcàngel I dels llunyans oasis.
In Vol de Cendres (1996)
La calma d'amor és la fadiga
A PROPÒSIT D’UN VERS D’IBN AL-FARID
Si algun cop la meva llengua
cau de mort rendida,
serà tot just per a cridar-te.
Si em crides tu,
el càlid tornaveu del teu alè
segellarà amb el meu la teva boca.
És tard perquè gosis contradir-me.
Borda el gos llebrer
i la calma d’amor és la fatiga.
In Llibre de la Frontera (2000)
Fragments
(d’ Abd-Allah Ibn Yahya)
Escriure amb sang el llibre de
l’esperit
*
Primer els teus llavis, després el
vi
*
El foc o l’or núbil de l’instint
*
Els estels són el riure dels
infants
*
Els morts guanyen el temps
*
La nit suspesa o l’ull blanc dels
corbs
*
Veure amb la fondària del cec
*
La poesia és el tatuatge de la
infància
*
Els guants de l’hivern, la boira
*
Aquell ull que escolta entre les
ombres
*
Vull retrobar el fil perdut dels
folls
*
En el refrec dels cossos, la veu i
l’eco del silenci
*
El silenci, la carn de la tenebra
*
La tenebra, el silenci de la carn
*
L’alegria és l’esperma de l’ànima
*
El poeta o el lleuger parpelleig
del cec
*
Els poetes escriuen sobre el
parpelleig de Déu
*
Com serien els rostres dels fils
de totes les dones que he estimat?
*
La podridura és la veritable
metàfora
*
La foguera s’emportarà els meus
llibres,
però no el meu pensament
In Llibre de la Frontera (2000)
|
