Corsu

Que lent aquest aprenentatge

que se t’emporta lluny de mi.

Com n’és d’imperceptible i dèbil

el baf dels teus records,

la calor I les paraules clivellades

dins la fonda ferida del mirall.

Dis-me, hoste meu,

com sobremorir a la ventura

d’una vida

encastada al moll d’una altra vida.

Si vols no m’ho diguis ara:

fa fred i aquesta nit és buida,

freda I buida com un cec a les portes

del no-res.

Espera a demà:

vindran ocells amb foc als ulls

i gotes d’estelada

al moll de la nocturna deixadesa.

Ja puc percebre l’altura del seu vol,

ja sento com truquen a la porta

de l’ arcàngel I dels llunyans oasis.

In Vol de Cendres (1996)