CATALANU

 

T'agraden les cançons populars? A mi i a ma muller ens agraden quantitat. Sobretot les d'origen medieval. Tenim un munt de discos, a ca nostra. A cada viatge que hem fet, sempre hem recuperat un disc o dos. A les llengües més disperses. Bretó, Gaèlic, Sard, Català. (Cantusseja:)

Una cançó vull cantar

una cançó nova i linda.

un cambrer (Agafant la botella): Li en porto una altra?

un home: No, he begut massa.

un cambrer: Li porto el compte?

un home: No, porta-me'n una altra, és massa aviat perquè torni a casa.

un cambrer: Com vostè mana.

un home: No sé fingir, mai no he sabut fingir. En tindrà prou amb una mirada, per entendre-ho tot. Que ja no tinc feina, que no podrem anar de vacances, que potser haurem de trobar-nos una casa més barata de la que tenim ara, que potser haurem de vendre el cotxe. Que no serà pas fàcil, tirar endavant pels mesos que vindran.

 

 

Fosc.

El con de llum es mou cap al centre de l'escena. un home el segueix traginant la cadira i tenint a les mans la botella. Deixa la cadira sota el con, s'allunya i torna sense americana i en sabatilles; té un televisor portàtil encès que posa davant seu, al terra, s'asseu, beu. La tele envia sorolls i llums, un home s'adorm. Entra una dona, se li posa darrere, entre les mans té un sobre blanc i gran. El mira enamorada. Apaga la tele, cull la botella, surt, torna amb una flassada que posa damunt d'un home, per a protegir-lo del fred. El besa a una galta. Ell es desperta, s'abracen, puja la música d'un tango de Piazzolla, Tanguedia III.

 

un home: Amor, ets tu?

una dona: Com estàs?

un home: Sóc feliç.

 

Ploren abraçats. Fosc, Tanguedia III continua fins a l'atac de la nova escena.

 

Dos.

 

L'escena està buida, unes llums, només, per a subratllar la presència d'uns espais diferents. Sona un despertador. Té un truc pujant. Quan, després d'uns minuts, es fa eixordant, es trenca en sec. Uns instants de silenci i apareix una dona. Porta una bata de dormir, està despentinada i sonegosa. A les mans té una xicra de café que remena amb la cullereta. Beu. Pon la xicra, s'acaricia la panxa. Somriu. Pensa en una cosa que la fa feliç. Posa la xicra al terra. Es posa les dues mans damunt la panxa. Es mira plena de felicitat. Torna a agafar la xicra i desapareix. Cantusseja L'estudiant de Vic.

 

Veu d'una dona (Canta):

Una cançó vull cantar,

una cançó nova i linda,

d'un estudiant de Vic

que en festejava una viuda.

 

Bon amor, adéu-siau,

color de rosa florida.

Bon amor, adéu-siau...

 

Truca el telèfon. Després d'uns trucs torna a aparèixer una dona, encara no s'ha acabat de vestir. La camisa no està del tot dins la faldilla, té una sabata a les mans i l'auricular entre coll i espatlla. S'arreglarà mentre parla al telèfon.

 

una dona: Sí?

Hola.

Em trobo bé, sí, tot de conya, gràcies.

Jo també ho espero.

Ell? Ell no, pobre. És un amor. Fa dies que em poso estranya, que estic perduda del magí. Però ell no m'ho fa pesar. Ens entenem amb una mirada, només.

Avui també, com ahir, i com dimarts, no he pogut despertar-me, però ell m'ha deixat al llit, pobre amor meu, s'ha fet l'esmorzar tot solet i ha anat al treball sense dir ni piu.

Què va, m'ha deixat el café al calent.

Sí, et truco després, adéu.

Fins ara.

Mercès, adéu.

 

una dona desapareix. Tel Her You Saw Me, de Pat Metheny omple el silenci. Un con de llum il.lumina una cadira. Uns instants després apareix un metge, té a les mans una gran sobre blanc. Més tard apareix una dona.

 

un metge: Bon dia, què tal es troba?

una dona: Bon dia (Riu).

un metge: Per què riu, està de bon humor, avui?

una dona: Sí, no, no sé.

un metge: Molt bé.

una dona: Disculpi'm, és que em fa riure el "què tal es troba?" preguntat per un metge. És que hauria de ser el revés, el pacient a preguntar-li "què tal em trobo?", i el metge contestar-li "bé" o "mal"!

un metge: Ja té raó, he de reconèixer que té raó. Llàstima que no sempre sigui possible, també si, en el nostre cas, li asseguro, vostè es troba molt i molt bé. La felicito. (Donant-li el sobre:) Miri aquí, tots són valors boníssims. Vostè té una salut perfecta.

una dona (Entristida): De debò?

un metge: De debò de debò, però semblaria que això no la posi contenta. Li hauria agradat més que li hagués dit que tot li va mal, potser?

una dona: No, no és això.

un metge: No és això?

una dona: No, és que jo m'esperava...

un metge: S'esperava? (S'aixeca i la fa asseure a la cadira:) S'esperava què?

una dona: Sí, encara que no seria pas el moment més adequat... Encara no he acabat la carrera, sap?

un metge: Què estudia?

una dona: Arquitectura.

un metge: Molt bé, i li agrada?

una dona: Molt, m'agrada molt.

un metge: I llavors?

una dona: Miri, que si també no ens ho podríem permetre, la casa, el lloguer, el cotxe, els imprevistos, començava a agradar-me la idea de tenir un fill.

un metge: Bé. El cel l'ha acontentada.

una dona: Què diu?

un metge: Que el cel ha exaudit el seu desig. El cel, o bé el destí, o bé l'atzar, o bé el que més li agradi acaba d'entregar-li una vida nova.

 

una dona no troba paraules, mira un metge bocabadada.

 

un metge: Demano que li portin un got d'aigua?

una dona (Crida): Síííí!

un metge: Un moment.

una dona: No, no se'n vagi. No el necessito un got d'aigua, sinó una copa de xampany, uns pastelets de xocolata, una abraçada ben forta.

un metge: No puc donar-li les dues primeres coses que demana, però la tercera sí, aquí em té.