CATALANU

 

un cambrer s'allunya.

 

un home: Escolti!

 

un cambrer s'apropa.

 

un cambrer: Digui.

un home: Porti'm una cervesa.

un cambrer: D'acord.

un home: Gran.

un cambrer: Ara arriba.

un home: No em pregunta per què ploro?

un cambrer: Mai no m'ho permetria.

un home: Ara mateix acaben de despedir-me.

un cambrer: Ho sento.

un home: Avui mateix.

un cambrer: Em sap molt de greu.

un home: A les onze en punt, em crida l'amo.

un cambrer: Ah!

un home: Tu, passa al despatx. Ja pot imaginar-se què em pensava jo: un canvi de sector, un càrrec de major responsabilitat, una pujada de sou. Fixi's, em pensava que m'hagués cridat per a pujar-me el sou, i per contra, m'havia fet cridar per a despedir-me.

un cambrer: Ho sento molt, de debò.

un home: No et preocupis, tinc prou diner per pagar-te cervesa i propina, si fos això el que t'espanta (Es furga a les butxaques i en treu un sobre).

un cambrer: Em criden (Fa com per allunyar-se).

un home: No se'n vagi, miri aquí. (Li dóna un full:) Llegeixi.

un cambrer: Perdoni'm, no voldria ser mal educat, però són coses que no m'han d'interessar.

un home: Hi ha escrit que em posen en mobilitat, que em fan fora.

un cambrer: Ho sento molt, quina marca de cervesa li porto?

un home: La que t'agradi, em conformo amb que sigui gran.

 

un cambrer desapareix en la zona d'ombra.

 

un home: De petit tenia grans projectes, volia tornar-me fontaner. Construir envasos, moure els mars i els rius. "Vols estudiar d'enginyer, llavors", em deien, i jo, "no, vull ser fontaner, per a fer córrer l'aigua tuberia endins i enviar-la a tot arreu". "Què graciós", deien les amigues de ma mare, però, ara m'ho sé què pensaven: "què ruc!". Després m'he fet gran, al cole no anava malament, així vaig estudiar, com tothom, fins a la universitat, lleis, o bé polítiques, ja ho vaig oblidar. I no em sentia feliç, volia ser fontaner, per a reeixir a encanalar el mar tuberia endins. I un matí me la vaig trobar davant, no la veia des de l'època de vuitè d'instrucció obligatòria, l'havia deixada una nena pentinada amb trenes i flocs, i ara era tot una dona.

 

un cambrer arriba amb una safata on hi ha una botella i un got.

 

un cambrer: Aquí ho té.

un home (Ocupant-se les mans amb el got i la botella): Espera, vull pagar-te ara mateix. No te'n vagis, espera. (És molt empatxat, finalment es posa la botella sota el braç i el got en la mateixa mà, reïx a prendre els diners:) Queda-t'ho tot. (La botella li cau:) Cony!

un cambrer: No es preocupi, ara mateix li en porto una altra.

un home (Agafant la botella): No importa, no s'ha perdut tot, encara en queda, mira (Omple el got d'espuma i beu).

 

un cambrer desapareix i torna amb una altra botella i un drap, dóna la botella a un home i després s'ajup per a eixugar el terra.

 

un cambrer: Sisplau.

un home: Volia ser fontaner, de petit, però, ara també m'agradaria ser-ho, i tant.

un cambrer: Molt bé.

un home: També vaig estudiar Lleis, ara ja no em recordo si per ser advocat o bé jutge, però, la veritat és que no m'importava un pepino, em treia els exàmens perquè m'havien dit que ho havia de fer, i jo ho feia, però no era pas feliç. Volia ser fontaner. Finalment vaig trobar-me amb ella, la meva al.lota, la meva dona. "Tu no ets pas feliç", m'ha dit, "t'ho llegeixo en els ulls". En vaig tenir prou amb aquesta frase per a reconèixer-la, per a entendre que era ella, la dona de ma vida.

un cambrer (Posant-se dret): Vet ho aquí, tot arreglat.

un home: Ets feliç, tu?

 

un cambrer no contesta i s'allunya.

 

un home: Jo, per contra, ja no ho sé si sóc feliç, aquest matí sí que ho era, fins a les onze, fins a quan no m'han despedit. Era feliç perquè estimo el meu treball, m'agrada soldar tubs, estrènyer daus i caragols, embrutar-me les mans de greix, fusionar metalls diferents. Va ser ma muller a tornar-me al camí perdut, hauria pogut ser un advocat, o bé un jutge, inclús bo, potser, sens dubte honest, però hauria estat un jutge o un advocat infeliç, perquè jo sóc un fontaner, dintre meu, millor, un tubista. Però, ningú no m'entenia, ni els meus pares, ni els meus companys. "No val un tub, aquesta cosa del fontaner", em deien, "dius així perquè no entens un tub", i després reien, contents dels seus jocs de paraules del tub. Després va arribar ella.

 

De l'altra part de l'escena un con de llum il.lumina una dona, té a les mans un raspall de cabells, es pentinarà cada cop que parlarà.

 

un home & una dona: No l'has de fer mai el que no t'agradi, ni per motius de façana. Tu vols ser feliç, jo vull ser feliç. Per a ser feliç jo necessito a tu i un treball que m'agradi, no un qualsevol, un que m'agradi de debò, un treball que pugui estimar com m'estimo a tu.

un home: I jo et necessito, per viure, perquè t'estimo, perquè tu m'entens.

un home & una dona: I d'un treball, també. Què volies fer, de petit?

un home: El tubista.

 

una dona desapareix i torna un cambrer, porta una altra botella.

 

un cambrer: Per a vostè.

un home: No te'n vagis, espera.

un cambrer: Digui.

un home: T'agrada viatjar? Amb ma muller faig sempre uns viatges magnífics. Hem estat a Túrquia, l'estiu passat. I l'estiu vinent anirem a Sud Amèrica, a Honduras. I llegir, t'agrada llegir? Jo i ma muller llegim un munt, hores i hores. Als dos costats del sofà, ella a una banda i jo a l'altra, ens passem hores així, a llegir, sense parlar. I fer l'amor, t'agrada fer l'amor?

 

un cambrer pren la botella i fa per allunyar-se.

 

un home: Espera, vull fer-te un regal.

un cambrer: Ho sento, però no puc acceptar.

 

un home pren el cigar des de la butxaca de l'americana i el fica a la butxaca d'un cambrer.

 

un home: Queda-te'l, per favor, o llença-ho, o regala-ho, però quan jo me n'hagi anat. T'ho prego.

un cambrer: Gràcies (Desapareix).

un home (Després d'haver begut): Tornaré a casa a l'hora de sempre i faré com si res. No li diré que m'han fet fora. Sóc un bon actor, jo. De petit, a classe, sempre tenia el paper de protagonista quan fèiem els pasturets. Sí, no li diré res, fingiré durant tot el temps que em calgui per a trobar un altre treball. Un qualsevol. Perquè jo m'estimo ma muller, i no vull que hagi mai de patir. Em diria que ella també deixaria d'estudiar, que es conformaria amb un ofici que altre. I jo no vull, me l'estimo massa. (A un cambrer:) Diu-me que ho faig ben fet a amagar-li la veritat. Ui que és veritat que tu també faries el mateix? No s'adonarà de res. Cada matí m'aixecaré a la mateixa hora i li diré que vaig al treball. I no hi aniré, a treballar, sinó a cercar-lo, un treball nou, un qualsevol.

 

un cambrer, amb a les mans una safata amb una botella i un got, és il.luminat pel con de llum i, a duo amb una dona, que es raspalla els cabells, canta L'estudiant de Vic.

 

un cambrer & una dona (Canten):

Una cançó vull cantar,

una cançó nova i linda,

d'un estudiant de Vic

que en festejava una viuda.

 

Bon amor, adéu-siau,

color de rosa florida.

Bon amor, adéu-siau.

 

Ella es volia casar,

el seu pare no ho volia,

i l'estudiant se'n va anar

a servir una rectoria.

 

Bon amor, adéu-siau,

color de rosa florida.

Bon amor, adéu-siau.

 

Però la viuda el va seguir

a Roma de pelegrina.

Quan es van tornar a trobar,

una basca ja en tenia.

 

Bon amor, adéu-siau,

color de rosa florida.

Bon amor, adéu-siau.

 

Nines que veniu al món,

no es fieu de gent de llibres,

tenint-ne quatre raons

a se'n van a cantar missa.

 

Bon amor, adéu-siau,

color de rosa florida.

Bon amor, adéu-siau.

 

La cançó acaba, una dona desapareix, un home cantusseja la tornada.

 

un home (Cantussejant):

Bon amor, adéu-siau,

color de rosa florida.

Bon amor, adéu-siau.