L'escena està buida, sols unes
llums que subratllen la presència d'espais diferents. Per contra, són
molt forts els sorolls, de cadena de muntatge; eixordadors sorolls
mecànics confusos amb veus humanes impossible d'entendre. un home, petit
Charlot de Temps moderns, treballa, frenètic, a una màquina que
no hi és. Així durant uns minuts. Després, una veu de Volcà crida un nom
indistint. Fins que arriba el silenci, llavors queda clar que la veu vol
parlar amb un home.
un home, dubtós, va cap a la
zona fosca de l'escena. Finalment, quan hi arriba, un con de llum
il.lumina una cadira.
un home no s'asseu, perquè ha
sentit soroll de passes, perquè entra un capatàs, el qual,
enèrgic, s'apodera de l'única cadira.
un capatàs: Per què no
t'asseus?
un home: No, gràcies.
un capatàs: Vols fumar?
un home: No, gràcies.
un capatàs: Posa't a gust!
un home: Sí, gràcies.
un capatàs: Doncs, ja fa un any
que penques per aquí.
un home: Onze mesos i dues
setmanes.
un capatàs: Molt bé, ho
felicito. I t'agrada, aquest treball?
un home: Sí, i tant!
un capatàs: No ho trobes un gra
massa repetitiu?
un home: No, tot el contrari.
un capatàs: Un com tu, jove,
que té estudis, hauria de pensar en algo millor, en la vida, dic jo.
un home: A mi m'agrada, aquesta
feina. M'agrada molt, de debò.
un capatàs: Si et fa content!
Què cobres?
un home: Depèn de quantes hores
extraordinàries faig en un mes.
un capatàs: Diem unes cent
cinquanta, cent seixanta mil pesetones mensuals?
un home: Sí, cent setanta mil,
el mes passat.
un capatàs: Aquí està, ho deia,
jo, massa!
un home: Però, vareu ser vós a
demanar-me que fes extraordinàries!
un capatàs: Ja ho sé, ja ho sé
que he estat jo.
un home: I vós mateix vareu
reconèixer que mai em quedo parat, que valc més del que cobro.
un capatàs: Ja ho sé, m'ho sé
molt bé el que jo dic!
un home: Perdoneu.
un capatàs: Quants fills tens?
un home: Cap.
un capatàs: No estàs casat?
un home: Sí que ho sóc.
un capatàs: Què fa la teva
dona?
un home: Estudia d'arquitecta.
un capatàs: Ho veus, amb un
arquitecte per casa, quins problemes podries tenir mai! N'estic content.
Molt content, de debò. (Agafa un cigar des de la butxaca i s'ho
encén:) En voldries un?
un home: No fumo.
un capatàs: Apa, agafa'l, mai
se sap, a la vida. (Li ofereix un cigar:) Molt bé, si no et convé
fumar-lo ara, sempre pots fumar-lo després.
un home: Mercès.
un capatàs: A mi també m'hauria
agradat estudiar, saps? Però em vaig casar molt jove, després vingueren
els fills. Pensa que ma muller té tercer de primària, només. També jo,
en realitat, però, per a un home és diferent. Un home viu fora de casa,
aprèn treballant, pel carrer. Una dona, al revés, des de casa estant, si
no ha estudiat al cole, on pot aprendre les coses? Dic jo. Mons fills,
per sort, tots a la universitat. Tots. I en tinc tres, tres
universitaris.
un home: És molt important, la
universitat.
un capatàs: És a dir que t'has
casat amb un arquitecte, o arquitecta? He estudiat molt poc jo, ja t'ho
he dit, no hi entenc res, de literatura.
un home: Jo tampoc.
un capatàs: D'acord. I quant
cobra, la teva esposa? Un munt de diners, dic jo.
un home: Res, no guanya res, de
moment només són despeses. Està matriculada al tercer curs i li queda
pendent un examen de segon.
un capatàs: De totes formes,
sempre arquitecte serà, i tard o d'hora, veuràs el dineral que us
arribarà, i llavors... (Fa una ganyota adolorida.)
un home: Llavors què?
un capatàs: Disculpa, no em
facis cas. És l'edat. Sense que pugui controlar-lo o preveuere'l,
m'agafen uns atacs, aquí, al costat esquerra. El metge em va donar unes
píndoles, la veritat, però, és que ni Déu sap què tingui de debò. Ara ja
no m'hi fixo, serà l'edat, dic jo. De què parlàvem?
un home: No ho sé, de ma dona
que estudia d'arquitecta, potser.
un capatàs: Dis, és bella ta
muller?
un home: Sí.
un capatàs: I te l'estimes?
un home: Sí!
un capatàs: Tens totes les
fortunes, ets jove, instruït, una bella esposa que estimes, però
llavors...
un home: Llavors què?
un capatàs: Llavors no entenc
per què t'entossudeixes per ser un simple obrer. Has estudiat, tens una
carrera feta, aviat ta muller guanyarà la mar de peles. Que no t'ho
imagines? "Senyora arquitecte, o arquitecta, molt de gust" i ella, "bon
dia senyor enginyer, li presento mon marit". I aquell, l'enginyer,
"hola!" i tu, "hola!", i aquell, "què sou vós, advocat, metge, professor
com a poc", i tu, "no, obrer a la cadena". No m'ho puc creure, no m'ho
puc creure.
un home: Però per què, no? A mi
m'agrada la feina que faig. Em fa sentir viu, m'agrada el contacte amb
la maquinària, amb les coses.
un capatàs: Tu em prens el pèl.
un home: Que no.
un capatàs: Des de quan estàs
aquí?
un home: Un any, casibé.
un capatàs: Tens fills?
un home: No tinc fills, encara.
un capatàs: Per què en voldràs,
veritat?
un home: Sí, segur que en
voldré.
un capatàs: Molt bé, i no
esperis els quaranta anys, per fer neixer el primer, fes-me cas. Comença
ara, ara que encara ets jove.
un home: D'acord.
un capatàs: Jo en tinc tres, i
també dos nets, ja. Però, potser que ta muller no en vulgui, els
arquitectes, se sap, són dones una mica estranyes, dic jo.
un home: No ho entenc.
un capatàs: Quina hora és?
un home: Les onze.
un capatàs: Molt bé. Passa al
meu despatx i digui-li a la secretària que t'aboni el taló.
un home: No ho entenc.
un capatàs: Passa al meu
despatx i fes-te liquidar. Et paguem com si haguessis treballat tot el
mes sencer. Deu dies més, quasi.
un home: Però per què?
un capatàs: Estàs despedit, que
no ho entens?
un home: No, no és ver! És una
broma, digui'm que es tracta d'una broma.
un capatàs: No hi guanyaràs
res, cridant; quedes despedit, a algú havia de tocar, i tu estàs aquí de
fa poc, no tens família, tard o d'hora te n'hauries anat per ser un
profe de qui ho sap què, per tal que, millor tu que un pare dei família,
dic jo.
un home: No podeu fer-me això.
un capatàs: Sí que podem.
un home: Necessito aquesta
feina.
un capatàs: Tots necessitem
alguna cosa que altra, però no és aquest el punt.
un home: Quin és el punt?
un capatàs: Que a algú havia de
tocar.
un home: I a tocat a mi.
un capatàs: Sí, a tu.
un home: Perquè sóc jove, no
tinc fills, sóc instruït.
un capatàs: Això mateix.
M'alegro que ho entenguis. I no t'hi amoïnis massa, intel.ligent com
ets, veuràs que ho trobes haviat, un altre ofici.
un home: Gràcies.
