|
Saps, tampoc no era per a tant.
Era una fantasia que passava les hores mortes en un cementeri -dc cotxes. Eren unes cames convidant a lescalfor. Era lexcusa que lhagues salvat, . i aquella insistència de timbre desatés... Un projecte ajornat o un record massa groc, això era fer quatre dies net. ' Era una ciutat baix del nostre caminar, mostraven residus els fanals i enterbolienn els detalls. Entre lapatia ila curiositat, entre lescepticisme i la sorpresa. Els matisos, Era una nit, i en podrien ser vint-i-set. Era una ciutat a sobre el meu cap. Era una pedra, un puntelló. Em una pansida moral escridassant un espill quan m'és impossible recordar els himnes. Un plàstic, un cartró, una indiferència ' quasibé un calfred Com tho podria dir? Hi havia una música just ahans del silenci. Passava per alli, i això era tot.
Eduard RAMIREZ
|