No em suposa

gaire esforç 

 

 

No em suposa gaire esforç recordar

la primera sensació percebuda

el dia que vaig iniciar el còmput

de la meva història a partir

del descobriment de la teva riba

diu u del mes u de l'era nova:

adonar-me que la vida del temps

es pot marcar per l’aroma que exhalen

les situacions que el van accmplint.

Així, la flaire dels moments de calma

absoluta es podrien correspondre,

si fa no fa, a l’efecte de sentir-me

pessic de cel o grum de terra bona;

altrament sentir la desemparança

que em produïa no tenir-te a prop,

a l’abast, sense estar a tir de fona

creava una espècie de sentor

tan irrespirable que els pocs espais

que aconseguia endevinar a penes,

s’esvanien al temps que s'enduria

el baf i se’m gebraven les mirades.

 

Jaume Mateu i Martí