He vist transcórrer el temps color de rosa

que menava del groc a la blavor.

Sobre els vidres escric, a la bavor

del meu alè, versots com si tal cosa.

Amb entintada ala de papalló,

veig com la nit arriba, i com reposa

al parroquial rellotge, sense nosa,

un aturat minut de carreró.

Serà el moment d'eixir a la terrassa

silenciant la meva parla tosca

que crida pels racons. Sense dar passa

i encarat a la nit, damunt un moble,

escoltaré el lladruc, rere la fosca,

com un anell, enrevoltant el poble.