|
de
Canda
Cantanys i
passa...
LES
VEUS DEL DIA.
Ja ‘l sabeu
‘l sol de maitì suma de un lloc que se troba
entre mont Ritxu i mont Carru, venint de
Carrabuffas, quasi que primer de arribar a
l’Alguer vulgui fer un petit salut a la
Moreneta del Santuari de Nostra Senyora de
Valverd, després de un’auba de rosades.
Els homens
son ja eixits al treball : los mariners en
barca, si la marina ès bona ; los massaios
son aquipint als treballs de la terra i de
l’estajò. En les primeres llumeres del maitì
se son entesos els pesants « gavatons », les
botes ferrades, del campanyolos rentronar
sovra les ginquetes dels carrerons.
Les dones
que treballen « al crino » començan la llur
feina, que avui ès « un dia feiner », un dia
de feina, de treball ; les de casa aprontan
les criatures que vanen « a costura » al
carrer de la Misiricordia o al carrer del
Carmen i els carrerons son prens de veus de
jocs « a seguir » o « a amagar-se » dels
altres minyons que no hi vanan : jocs al
« peu coixut », a « les quatre contonades »
i los mes grands a « una monta » o « a
cavall a la paret », al « pirumbì ».
Les dones
que han pastat portan en grans corbules i
canistros posats al cap, al forn, a coure ‘l
pa punyat i el pa olit, cocs o cocques
segons si ès pà sensill o se hi ajuny oli, o
panses, o lardu o altru (que ès un desonor
per la dona no pastar i tambè « los senyors »
tenen les « servidores » par pastar i cuinar).
Los carrers
se omplin dels parfums del pastat, del
quintat e de les veus de les mares que
envian los fills a la « botiga » par comprar
dues « lliures » de això, una « onza i mitja »
de allò, tres « onzes » de aquell altro i a
on ès la « vindiora » de la verdura a prenda,
segons lo quinat del dia, « seba, junivert,
eufrabica, poma-de-terra, pomates,
bastonagues, verginies, col a tronciu, rava,
col-a-fiori » ; se compra a fiança a ma dos
llibrets, u per al fitianu i l’altru per la
vindiora, on vengaran apuntades les coses
comprades i ‘l preu i els acontes donats
cada semana o quan paga ‘l viatjant. Oltras
que la verdura la vindiora posa i amostra en
la porta de « debaix », segons l’estajò,
peres, pomes, cariases, taronjes, raim,
figues, sindria i tambè lo jnjul i la multa :
de acquestos dos ultims a me un ciantemu
se’n comprarà una gran tassa que omplirà les
botxaques de les creatu-res. A l’istiu hi
sigaras tambè una gran cistella de
figarindia que se menjarà espuliguada de l’escolja
espinosa que amaga els fruits dolcos. (lo
miles)
Al crino, al
olivars, en la casa de la cusidora (on vanan
totes les jovenetes per aprende a cusir-se
els vestits i a fer-se la « dot ») les
minyones canten velles cançons algeureses
que parlan de amor i de somnis.
Ja se veun
criatures segudes al pedris de la porta dels
debaixos que menjan grands fites de pa a ma
pomates, (les pomates tant recordades en les
baralles ama ils Sassaresos : « Sassaresu
manya rata... agarsu manya pumata crua »)
embulicades de perfums de quinat que
recordan la « copatza de seba » o, si la
semanada ès estada bona, « copatza de ous » ;
de carn s’en parlarà a « Pasqua d’abril » a
« Pasqua de Nadal » o a « Capdany » ; en la
casa dels pescadors cada dia la « copatza
de peix » o lo « zi-minu » per les festes a
ma « llagosta, capons, aragna gronga, pomata
marina, asparralls, polpinyols, sipies » i
el peix que ‘l viatjant no ha volgut i que
no s’ès pogut vendre als veins. De istiu s’arrustin
al braixer giarret, sardines, ajeltu,
palamides.
Cada ora la
veu del campanar recorda ama ‘l repic de les
campanes lo passar del dia.
Una feble
veu de minyona canta pels carrerons : « Compravu
‘l caragol a cinc un sisè, cumpravu ‘l
caragol ! » ; i a ella respon la forta veu
de un pescador : « Ahiò al bogamarì fresc ! »
o la del joculaiu : « Ahiò la giocula ! » ;
retorna la feble veu de dos minyons que
portan una espasa plena da saborosos fruits
de marina : « Boga, bogamarì... fes lo
praiè de t’en eixir. »
Al carrer
del portxu lo vindioru « saldu » del pais,
un montanyì carric de una inverosimil
montanya de utensils en llenya, llença il
suo avis : « E truddas e truddones e palas
de forru ! » : son colleres, cutxarons,
forquetes, esplanadors o pales que serveixen
a posar i prendre ‘l pa de dins al forn.
Segut al
pedris de l’hostal del Lleò d’or, la estaciò
de posta de la diligentia, al carrer del
botaiu, l’adobator avisa : « Seazzi, bei
seazzi e adubò ! » i les dones portan vasies,
ribells, plats, graixoneres tagliats que l’adobador
recompon a ma paciencia a ma punts de
fil-ferru i una pasta branca, folsis caolì,
que taparà l’a-dobu i farà pareixer com a
nou lo que es estat adobat ; oppuru compran
los garbels que serviran per a dividir del
forment molgut lo sagò, la semola, la
farina ; o els paraigues de adobar, cambiar
les esteques de l’armadura.
Es migdia
les campanes de Sancta Maria repican a
gloria i ja la primera meitat del dia es
passada.
En els
carrerons s’enten el so de la txamponya que
ama ‘l piffaru conviden a cercar la bona
fortuna ; la dona que acompanya els sonadors
porta una gabia ama un papagall que treurà
de un calaixet ama ‘l bic u dels tants
follets colorats a segona que sigui un
jovanot, una minyona lo que demana el
respons de la fortuna que costa sol un sou i
diu coses meravelloses de amor e de fortuna,
indicant tambè numuros fortunats per jogar
al lotto.
Començan e
retornar els minyons d’escola, jogant,
rient, persiguint-se i els carrerons son
plens de veus que avisan, quen envian ; les
primeres barques dels pescadors retornan al
port on en terra en la banquina un balcu ha
portat del Continent i posat en terra i
amesclat ama palla per no se tallar, plats
plans i fonguts, ribells, graixone-res,
jarretes i briquitoros de terralla que eran
estats anunciats al gent ama avisos del « bandu ».
S’acosta la
tardara : desprès menjat i els mamentos del
repòs, fet l’astelju, se fanen en casa les
comandes : rentar la roba en la piqueta,
parassar la roba de treball, planciar la
roba aixuta per al camvi del diumenje, quan
ama ‘l vestì de la festa s’anirà a missa i
desprès al passeig a ciarrar. Escomençan a
retornar dels olivars les comitives de les
acollidores de oliva : son pagades a
colbores acullides, cantan i jogan ama
aquelles que han acollit de mancu cantant-li
la cançò : « Joririna, joririna ; ja l’han
fet ca-caldaru qu’es lo jove de Sedorina ! »
I ja del
campanil rentocan les oracions :ès lo senyal
de la tarda que encomança i entre poc
ecomençaran
les ores de la nit
Los braixers
ama ‘l dimoni, les cases, les tavernes, les
serenades, les mosques, l’escombrador, lo
probunaru, los pescadors, los campanyoros,
l’ave maria. |
