|
i
la tardor dels llibres
Qualsevol
llibreteria que es consideri de qualitat, ha
de disposar d’una ampla i variada secció de
liibres per als més petits. Aser possible
independent de la dels grans. Això sols es
dona quan es disposa de molts de metres de
llibreria. Si per altra banda els llibres no
hi caben i s’han d’amuntegar ; comença el
perill. I el perill real és a la tardor i
més tard a la primavera, per Sant Jordi.
El llibreter
despatxa a una parella de clients que al
marge de comprar (i eli vendre), mantenen
amb eli una cordial relació respecte a la
literatura i a la vida que els envolta :
sortida de novetats, esperades reedicions,
traduccions importante . . .
Precisament
avui és un dels dies en els que es pot
albirar la serralada de llibres a causa del
fluxe continu d’entrades de novetats. La
llibreria en els seus prestatges d’exposició
de novetats esdevé el riu, d’aigües
eternament renovables, d’Heràclit.
Gràcies ! Adéu
i vagi bé !
Timet passeja
amb el seu pare per la botiga, fins que s’en
adona que hi ha una secció per a ell,
malgrat que no hi arribi per tot hi ha una
gran varietat de contes en la part baixa,
per a minyons de 0 a 3 anys. Timet és un nin
estàndard i cuan duu un quartet d’hora
fullejant contes comença a impacientar-se.
El pare resta embadalit davant l’estesa dels
nous llibres que han entrat els darrers
dies. El més normal és que quan un infant
comença a xisclar i a córrer dins la
llibreria, al llibreter l’envaeixin mals
auguris.
No pot veure
esxactament per on es belluga el nin i quin
és el perill real, però es mou molt aviat
d’un costat a l’altre desbaratant la
presentatió dels llibres. Alguns arriben a
tocar en terra. El botiguer (en aquest cas,
venedor de llibres) representa estar
acostumat, en un paper mil vegades assajat i
tranquilitza al pare que interpreta
l’altre ; el d’estar enfadat amb el seu
fill, acaronant els llibres com si de
cadells de moix es tractàs.
Donada la
lliçó i al mínim senyal de normalitat el
pare torna a passar la frontera i a tastar
la contraportada dels llibres més venuts que
ha vist recomanats a la premsa.
Mals presagis
transiten pel cap no massa clar del
llibreter són massa adversitats les que
caracteritzen el momente, malgrat sia avui
un mandrós matí de dissabte ; de tertulia
agrádable, d’intercanvi d’impresions envers
una lectura concreta. Entre client i client,
moments de desconcertant silenci i la
sinòpsi d’un llibre que acaba d’entrar (els
clients diuen : ha sortit tal llibre...,
però realment el que fan és entrar i entrar
més llibres).
« X neix l’1 i
mor el 3 », « Z neix 1’1 i mor el 20 » i « S
nasqué el 2... i es suicidà arribant al 3 ».
És curiós com els millors s’en van més
aviat, rumia concentrat, també hi ha
Marylins i Jimmydeans en la literatura com
en el rock. La vida i la mort sempre el
mateix guió en pel.lícules diferents.
El que
treballa amb els llibres no es salva car es
troba enmig de tot això i allò. Sobre la
retxa de ben enmig, conscient de la seva i
de la dels altres ; els autors. De la seva
vida i de les seves morts.
Soc com un
profanador, pensa, mentre aprofita per obrir
les capses amb els llibres que duen encara
la fredor del carrer en les seves pàgines.
Sí, un profanador simpàtic, trec els llibres
enterrats per la pols dels magatzems,
llibres oblidats baix terra i comanats
poques hores després del traspàs de l’autor.
I recicl la venda d’aquest autor i és que
soc molt innocent i salvatge i la culpa no
és de ningú, doncs veig que sincerament Q
interessa a la gent ara que està ben mort i
no es pot defensar de les males
interpretacions que li tenen preparades.
El botiguer
s’enfila en un exercici de mediocritat
imaginativa, tal volta envait pel tedi, i
veu alguns editors amb bec coberts de plomes
negres, pujats als prestatges controlant el
desenterro. Comprovant que tendran garantida
una bona ubicació dels llibres de Q i
rentabilitzaran així els anys de sofrir les
seves manies.
« Crec que em
convendria no sortir tant els vespres, les
bauxes no em convenen. Estic embogint car
soc molt covard i aquest no és un món massa
feliç... »
Torna en si
interromput per la ma d’un client que li
estira el braç pronunciant per síl.labes el
nom d’un autor conegut (que ell menysprea
d’una manera radical). Definitivament,
quelcom no marxa avui. Es fa imminent una
atmòsfera de catàstrofe inmediata. Tal volta
sia l’inabastable servei de novetats o que
els editors treuen massa titols. Pot ser el
propietari de la llibreteria s’hauria
d’imzosar a les barricades de llibres que
desestabilitzen l’ordre establert. I que em
dieu de la mollor d’un pare irresponsable
però amb un interès considerale per la
lectura (que a més a més n’estava
convençut de que ja havia marxat), o per
ventura el llibreter lletraferit temerari,
ignorant, ha desafiat un cop més les lleis
de Newton. Sempre hi haurà algú capaç de
culpar al nin per haver gaudit de la salut i
l’energia d’una vida que comença enmig de
tants de currículums exhaurits i amuntegats
de mala manera.
És massa tard
quan el llibreter s’en tem de que aquelles
pilastres de llibres, novetats desfassades,
no esdevenen una massa prou compacte de
fullam, per a les envestides de Timet.
Gratacels prop de l’epicentre no massa ben
dissenyats per a terratremols casolans de
gran intensitat.
L’ensorrament
trenca el silenci seguit d’un xisclet
definitiu i uns peuets que guaiten davall
del munt. El pare no ho veu però s’en adona
que és la veu del seu fillet, abans de
voltar el cap i confirmar-ho estira la
lectura forçant acabar la darrera sinopsi :
« ...la
literatura davant la petitesa de l’home
esdevé sovint, perill de mort. »
|
