Canche la lum

 

 

Canche la lum, unian jù di coi

a scundon sciche n lere de ciavei

va a dé sëura, mo dan se giaurì

te sëites y stlips, sun l fil dl ciel

ie me giate inò, zënza pensé dò

cajù tl'ijula, propi a mesa al surëdl .

Sciche na berca de papier da tré demez

sbriscian plan a mesa al mer

sburdleda da n'aria che s'à empermò auzà

enscì vedi ie, enciurnì da n suenn

a me piërder te n mer de sensazions.

L me semea de vester n gabian danter i sasc dl mer

o n pavël che se blanda a surëdl

o na moscia che se à empermò descedà òra

y che à bele tëma de n rondulon.

Y vede, vede, sburdlà urmei da n vënt

zënza savëi ulache muesse jì

entant l surëdl, cun la coda for plu lergia,

enfascia ìte sciche na beca berches i spuendes.

Te chëla me descëidi, giaurian bën i uedli,

y me entënde che l'ijula ne n'ia nia ...

che ie son zënza berca y zënza mer.

Enscì dut mi jì per auces y sasc dl mer

se fej suenn, se fej ilujion

y ie, sciche na moscia empermò descededa,

fini tla bocia dla realtà arfameda

 

Bruno ROMBI