|
Canche la lum
Canche la lum, unian jù di coi a scundon sciche n lere de ciavei va a dé sëura, mo dan se giaurì te sëites y stlips, sun l fil dl ciel ie me giate inò, zënza pensé dò cajù tl'ijula, propi a mesa al surëdl . Sciche na berca de papier da tré demez sbriscian plan a mesa al mer sburdleda da n'aria che s'à empermò auzà enscì vedi ie, enciurnì da n suenn a me piërder te n mer de sensazions. L me semea de vester n gabian danter i sasc dl mer o n pavël che se blanda a surëdl o na moscia che se à empermò descedà òra y che à bele tëma de n rondulon. Y vede, vede, sburdlà urmei da n vënt zënza savëi ulache muesse jì entant l surëdl, cun la coda for plu lergia, enfascia ìte sciche na beca berches i spuendes. Te chëla me descëidi, giaurian bën i uedli, y me entënde che l'ijula ne n'ia nia ... che ie son zënza berca y zënza mer. Enscì dut mi jì per auces y sasc dl mer se fej suenn, se fej ilujion y ie, sciche na moscia empermò descededa, fini tla bocia dla realtà arfameda
Bruno ROMBI
|