La flama

 

 

Aut - tl enbusiamėnt ora de mesura

o tl chiet - amor sėurameną

cun la derjoles dla lum l cuer

s'emboa de viėrs di ciei. La ti va mé do

al jol de n sentimėnt

liėr, mucią sa Idie a tan de tendėdles

i a ce temporai,

fustģa fina de eles sun l troi. É

crģ la lum y ue mé té,

bastimėnt dopl da cėria. Degun'auter

ne n'ą na ciuleies tan tóc: dut l renamėnt

y l rijamėnt, l plajėi da puech y la pėina

Te ies schiche n camel asetą

de na cialadura, mi aguniėda legrima,

y te desfides la sėit sfadiėusa de na traverseda

danter cherpons de stėiles. Chėsc

ie l desert che te enciadinea te ueies

a viver - sciche stleva - l massa amor.

Ma sce te stlujes i slefs

al plajėi de n rģ

iel bel deslią: i dis

di pomarances y dla mėnta

vėn inņ a tufé. Dedite te nėus

davania n miėur crėidum i semiamėnc

ulache se piėrd y n giapą inņ la cosses,

che nia duta la paroles scrites

dala pėna de n poet.

Mé la derjoles busiėntes

- plumes lesieres tl vėnt

che ą udł se empian la luna tl ciel -

są ce matitą che spėnj la sbinga

danter legrėza y duel. Nosc semiadum

ą na tle: l'aspité cą

de na uritą plu granda. Nėus,

tla legrėza sgricėusa,

anes de vedla derjoles

dla dala vita

spions bele l'adurbamėnt de ch'la lum

che nes emplenėsc i uedli bistrei

plu segura de duta nosta sapiėnzes.

 

Ignazio LECCA