|
La flama
Aut - tl enbusiamėnt ora de mesura o tl chiet - amor sėurameną cun la derjoles dla lum l cuer s'emboa de viėrs di ciei. La ti va mé do al jol de n sentimėnt liėr, mucią sa Idie a tan de tendėdles i a ce temporai, fustģa fina de eles sun l troi. É crģ la lum y ue mé té, bastimėnt dopl da cėria. Degun'auter ne n'ą na ciuleies tan tóc: dut l renamėnt y l rijamėnt, l plajėi da puech y la pėina Te ies schiche n camel asetą de na cialadura, mi aguniėda legrima, y te desfides la sėit sfadiėusa de na traverseda danter cherpons de stėiles. Chėsc ie l desert che te enciadinea te ueies a viver - sciche stleva - l massa amor. Ma sce te stlujes i slefs al plajėi de n rģ iel bel deslią: i dis di pomarances y dla mėnta vėn inņ a tufé. Dedite te nėus davania n miėur crėidum i semiamėnc ulache se piėrd y n giapą inņ la cosses, che nia duta la paroles scrites dala pėna de n poet. Mé la derjoles busiėntes - plumes lesieres tl vėnt che ą udł se empian la luna tl ciel - są ce matitą che spėnj la sbinga danter legrėza y duel. Nosc semiadum ą na tle: l'aspité cą de na uritą plu granda. Nėus, tla legrėza sgricėusa, anes de vedla derjoles dla dala vita spions bele l'adurbamėnt de ch'la lum che nes emplenėsc i uedli bistrei plu segura de duta nosta sapiėnzes.
Ignazio LECCA
|