|
Sce te ves dalonc
Sce te ves dalonc pòrteme n ciof o vel’ de auter: vel’ de particuler. Pòrteme n giuel de lotos, na zipla de mer acioche chësc dlàce, na rola da plumes dl Titicaca, na pluma de n vëir indian, n idol african; l falëus pavé dl’ Uriënt o la legrima gumosa dla Hevea amazonica. Sce t’ ves dalonc cónteme dla fiëura de culëures che nflàma la ascetiches aurores boreales, dla cuntredes che à sciche lim i vënc y l nia; cónteme dla jënt che animea de fadìa l mond sciche la eves si sann d’ ansciuda, dla istintuela purcescions de uciei migranc ti ecuinoziesc, dla tan de stredes passedes tres. Ma lecòrdete sce t’ ves dalonc de ne purté nia legrimes de persones de ne cunté nia duel de jënt che tlo da nëus legrimes y duel n’ ons bele da for sciche passatëmp dl viver.
Palmiro De GIOVANNI
|