Sce te ves dalonc

 

 

Sce te ves dalonc pòrteme

n ciof o vel’ de auter:

vel’ de particuler.

Pòrteme n giuel de lotos,

na zipla de mer

acioche chësc dlàce,

na rola da plumes dl Titicaca,

na pluma de n vëir indian,

n idol african;

l falëus pavé dl’ Uriënt

o la legrima gumosa

dla Hevea amazonica.

Sce t’ ves dalonc cónteme

dla fiëura de culëures

che nflàma

la ascetiches aurores boreales,

dla cuntredes che à sciche lim

i vënc y l nia;

cónteme dla jënt

che animea de fadìa l mond

sciche la eves si sann d’ ansciuda,

dla istintuela purcescions de uciei

migranc ti ecuinoziesc,

dla tan de stredes passedes tres.

Ma lecòrdete sce t’ ves dalonc

de ne purté nia legrimes de persones

de ne cunté nia duel de jënt

che tlo da nëus legrimes y duel

n’ ons bele da for

sciche passatëmp dl viver.

 

Palmiro De GIOVANNI