I suens de stram

 

 

Spantëdl de stram, tl ciamp

ulache l te à ficià sëura a fé la verdia

saidie sce chël uem unirà mei

a sla ciaculé cun te.

Ntance ti furnimënt

fova l sie da noza:

la fauda dl ciapel

ova tlupà su i graniei

de selin augurel y la rojules

minsedes per ti nevicia.

Saidie, spantëdl de stram,

sce l uem che te à metù

a verdia de si ciamp

unirà mei a savëi de n ti vedl dejidèr:

ciuldì ne al pa mei pensà

de te mëter daujin na cumpània sciche tu?

Ma i spantëdli à mé sensazions de stram;

i spantëdli ne à nia nevices.

L ne unirà nia a sl dé nozes te ciamp!

Nce sce l vënt, bele dagiut,

te à mpermetù de fé da orgun;

sce la lidornies à nflurì

cun baves d’ arjënt ti camejot

y la malva lesiëra

l à strapont de stëiles violetes.

Nce sce, ascundon, es dumandà

ai uciëi, che t’ messësses sprigulé,

de ncuruné de legrëzia ti nevicia.

L ne sarà deguna noza tl ciamp

deguna nevicia te unirà ancontra tl ciamp

ncuruneda de joi.

L sarà mé n spinacian de giardon

cumpàni dl sulënt aspité:

n spinacian te ti cuer de stram.

 

 

Palmiro de GIOVANNI