|
I suens de stram
Spantëdl de stram, tl ciamp ulache l te à ficià sëura a fé la verdia saidie sce chël uem unirà mei a sla ciaculé cun te. Ntance ti furnimënt fova l sie da noza: la fauda dl ciapel ova tlupà su i graniei de selin augurel y la rojules minsedes per ti nevicia. Saidie, spantëdl de stram, sce l uem che te à metù a verdia de si ciamp unirà mei a savëi de n ti vedl dejidèr: ciuldì ne al pa mei pensà de te mëter daujin na cumpània sciche tu? Ma i spantëdli à mé sensazions de stram; i spantëdli ne à nia nevices. L ne unirà nia a sl dé nozes te ciamp! Nce sce l vënt, bele dagiut, te à mpermetù de fé da orgun; sce la lidornies à nflurì cun baves d’ arjënt ti camejot y la malva lesiëra l à strapont de stëiles violetes. Nce sce, ascundon, es dumandà ai uciëi, che t’ messësses sprigulé, de ncuruné de legrëzia ti nevicia. L ne sarà deguna noza tl ciamp deguna nevicia te unirà ancontra tl ciamp ncuruneda de joi. L sarà mé n spinacian de giardon cumpàni dl sulënt aspité: n spinacian te ti cuer de stram.
Palmiro de GIOVANNI
|