|
La tëila encanteda
Cun l telé dl'ava scundù sota la poles uni nuet me n stéi per mi cont y chëuj òra fìi de luna. Na nuet éi depënt l jol dl vënt. Fabules nen liëi cënt dutes cun grops de surëdl ajache l fil ie deslij. Cun l'ela blancia dl daduman y cianties d'amor da zacan éi fat l'ëur. Mët butons de ghilghes y é scumencià a rubé dal flucion dl tëmp eles de suenns depënc zandli de ruscel é rubà l'amor y l'é metù ìte ajache ne ue nia n guant da sandì ma ue n guant encantà che me feje semië uni di. Enscì uni nuet me n stéi per mi cont y chëuj fìi de luna. Ma l ie per pensé a ti.
Lyzia de CASTIGLIA
|