La tëila encanteda

 

 

Cun l telé dl'ava

scundù sota la poles

uni nuet me n stéi per mi cont

y chëuj òra fìi de luna.

Na nuet éi depënt

l jol dl vënt.

Fabules nen liëi cënt

dutes cun grops de surëdl

ajache l fil ie deslij.

Cun l'ela blancia dl daduman

y cianties d'amor da zacan

éi fat l'ëur.

Mët butons de ghilghes

y é scumencià a rubé

dal flucion dl tëmp

eles de suenns depënc

zandli de ruscel

é rubà l'amor

y l'é metù ìte

ajache ne ue nia

n guant da sandì

ma ue n guant encantà

che me feje semië uni di.

Enscì uni nuet me n stéi per mi cont

y chëuj fìi de luna.

Ma l ie per pensé a ti.

 

Lyzia de CASTIGLIA