Anei de fum

 

 

Desgrujėnta sėira, zėnza mo na stėila!

L ultim rai de surėdl

se ą destudą bel plan,

ulache l’ umbria ne se aspieta nia

na pesc senziera,

dedora, tla streda.

Melanconica na zigara,

tlo, sėn, desminceda,

su na pert sciche n spuel de tėila,

fina su si pėigra bronzes

y ti scinca ala majon

anei de fum che jola,

cun l moto lesier

de na flama de cėir.

Y chi anei devėnta

spiedl de lecurdanza

cun vijions smarides

de n tėmp antich sflurģ

che vėn inņ a lum tla lecurdanza;

de mumėnc sarėins

de miėures ani

cun l tlamé dezipą

de ntraunides de amor

sibe gududes che semiedes...

Cruzi de miėur destin

te vijions deletėules

y tampestes finedes via

cun eles sbassedes y blandedes.

Ma per nia se desdruj

l cėnder grij desgrujėnt,

la zigara tumeda

ora de na man descunseleda

de n vedl che ne uel auter

che de pudėi durmģ,

sėn, cun si cė pundł

sul ėur de mėisa

sciche per dumandé perdunanza

de chėl che ti mancia sėn.

 

Giulio COSSU