|
Anei de fum
Desgrujėnta sėira, zėnza mo na stėila! L ultim rai de surėdl se ą destudą bel plan, ulache l umbria ne se aspieta nia na pesc senziera, dedora, tla streda. Melanconica na zigara, tlo, sėn, desminceda, su na pert sciche n spuel de tėila, fina su si pėigra bronzes y ti scinca ala majon anei de fum che jola, cun l moto lesier de na flama de cėir. Y chi anei devėnta spiedl de lecurdanza cun vijions smarides de n tėmp antich sflurģ che vėn inņ a lum tla lecurdanza; de mumėnc sarėins de miėures ani cun l tlamé dezipą de ntraunides de amor sibe gududes che semiedes... Cruzi de miėur destin te vijions deletėules y tampestes finedes via cun eles sbassedes y blandedes. Ma per nia se desdruj l cėnder grij desgrujėnt, la zigara tumeda ora de na man descunseleda de n vedl che ne uel auter che de pudėi durmģ, sėn, cun si cė pundł sul ėur de mėisa sciche per dumandé perdunanza de chėl che ti mancia sėn.
Giulio COSSU
|