Antertëmp d’ amor

 

 

Antertëmp d’ amor

dime tu percië

canche te tlami muces

y daldò bele pentida

canche me muces me chieres inò?

Tic tac ahi dl cuer despaziënt...

ajache tu pavël tentadëur

sce te uei pië te dlibreies

per te lascé nané inò

sciche ijula da braces de ciom dl mer?

(... y nëus fantasms te cërn viva

sciche desmincënc

mutons nrassei

da juesc d’ ansciuda

raton de vester tachei

al jëuf de smiledes

da dopl grop ntravaià

povester savan de vester pulerins

de fuech desliei...)

Zitré sëurt de osc

amulet dl cuer muciadif

jit sot tl paluch dl suà

mé a l ulëi depënjer tl’ ëura striuneda

cun la pluma de paroles museredes

ti bocia che ie vijion de chimera

me fej rundenì l cruzi dl sanch

te ciampanes d’ urëdles mpandudes

te fiëures de nuetes zënza daduman.

Antertëmp d’ amor

sce te mbracei me muces

sce te dlibrei iel majer stritoz

dan te lascé jì

dal prà flurì dl picià

cun l vënt muciadif de dejidèr...

Y ne sei plu ne sei propi nia

sce pië amor

ie sciche lië l vënt

cun fums de vintlana

o taché l’ ega dl ruf

cun sgrinfles de fuech.

 

 

Franco COCCO