Tëmp dl aspité

 

 

Te ies sciche l’ ëura che và,

plan cun var de gial,

zënza se fermé, nianca se autan ntëur.

Sul ëurijont muet

che smarësc

bel plan.

Ilo ulache

chëla nibla toma

sul crëp brujà desnut svradù ju

sciche i sasc dl Carst.

Ne te aspietes nia, te ne pertëndes nia

che ti cë

da rejina

se dënie de ti cialé ala sciables.

Dovia,

l nia che ne plesc nia,

che ne vënc nia, che ne cunvënc nia.

Sëul

dlà dal ëurijont

mo plu dlà, do la chëutra

de nibles nia mo tumedes

ie l travert dejidrà,

l comet linëus

che ne te posses nia arjonjer.

 

Antonio CANALIS