Remolins de vent fort a la Punta

i l'ona que es trenca a poc a poc

mentre darrere l'llla el sol es posa

i el cel crema un foc sense flamarades.

Colors un poc confusos entre roig i violeta

sobre el ceto de núvols allà i aquí blancs:

colors d'un pintor que es diverteix

a tornar el cel un quadre sense fons.

Més tard la lluna amb paciència pren

per una oretta els alés colorats.

Queda aquí i allà algun sospir violeta

malenconia d'un dia que ja no hi és.