Els fantasmes

surtin de les mates

On el prat

encontra la mànega

l'aigua queia

a tronades

de la roca del falcó

aigua cantada

sota arcades d'esbarzer.

Un dia varem entrar

en la fosca lluent

allargats contra els pants

en l'hora embriaga.

Després no hem estat

res més que fantasmes

puppas

maries pettènas

surviles

mammotis

cabres beladors

dimonis

desfets

pel tophet.

Un cap encara cossos

varem beure aigua enverinada

aigua de molsa de puig

aigua de boira

aigua sense memoria de tempestats

aigua de terra salvada.

No ens van tirar al baal

al son dels manicomis

als dormitoris com pregaria de cada dia.

Ja no varem existir

lligats

caminàvem en l'absinti

embriacs d'inflor

bous mansos

al llindar

del nostre

ser

arrelats

a la llum.