Alma mater

terra

magrana

feta a mitja lluna

aquesta tarda de novembre

que no es pot pas resar.

El Déu que hem criat

fill vostre fill nostre

s'ha fet musc

de fum

a la boca de la xemeneia

brasa que mor

al toc de passes lleus.

Els esperits

roben els nens

els fiquen

dintre el sac

quan la ninona

toca cavalls enfebrats

per als fills

secs al créixer.

Estels menors

repeteixen paraules rebels

gota rere gota

aigües clar-obscures

dies dolents

per a nosaltres

tirats a un forn.

Varem coure com pa

no fermentat

esborrats

de la llista dels salvats

amb el terme

sempre a l'abast.

Espurnes

en el buit de la fèrula

dissipen

aquests murs

casa de carbó

gastat.

L'aire altre cap de neu.

Les colomes

volen baixes.

Natalino PIRAS