Para't

damunt del pas mort del dia.

No les sents les veus

preses de la foscor?

Escolta la lluna serena

com un esperit de llum plena.

Des de la vall del vent puja una brisa

que convida les ombres a jugar.

La son em tempta

en hores oblidades

els teus ulls em lliguen

en un llit de pedres cremades.

Reparada en un record

et veig sense poder-te tocar

com aquesta llum que baixa freda

acariciant els arbres i el mar.