Et veig de fora

exiliat en pensaments

que fan el vorell

al vestit dels anys.

Et veig de fora

sempre obert als vents

amb els ulls envellits

brillant de llums més grans.

Et veig de fora

amagat en el silenci de la tarda

amb l'ànim saltador

de tanques de cor.

Et veig de fora

amb la llum de la ment

nit i dia perseguint

la veritable Llibertat.

Acariciant un moment

dins de l'ànima s'obren

els cels del temps

es desvetllen els records:

contents com vailets

era de l'edat endins

vénen a ballar

amb els dies volats

que no podré oblidar.