i tu a donar-me llum

després va venir la mort

a la meva edat s'ha de ser preparats

les branques s'allarguen gràvides a terra

però és dintre que es belluga la consciència

de la fi -en realitat no estàs preparat mai

ben bé del tot- la vida es remou com dintre una xarxa

i s'enreda en un no res al fil extrem

l'alè, l'aflat, així és que s'entra en la història

dir en veu alta les ùltimes paraules del llibre

la pregaria que en els intents

ha d'arribar a la tasca humil i sincera

com és sincera la mort que ve a prendre't

i no promet altra cosa que si mateixa

i per contra porta el desconcert en les aigües encalmades

pedra que desvela el joc concèntric dels cercles

en que es condueix tota la vida nostra

ja amb totes les arrugues dels vells per descomptar

jo era branca d'olivaire empeltat fa cent anys

i avui ala trencada com os m'ha polit

de l'escorça el ganivet del mestre Sciola

ara sóc la imatge de Jesús

-altra olivera- penjat en aquesta creu

i tu ets l'oli que ve del meu fruit

quan encara era arbre viu:

ens tornem a trobar junts en aquest altar

jo alçat per sempre

i tu a donar-me llum