Amb força de mar

em lleves

com herba marinera

esgarrant-me de les arrels

ja fa massa

temps lligades a inútils clemències.

Mès lluny, sempre

més lluny,

de viatge, ona per ona

en altres paradisos de platges,

ambaixador en nom del vent,

sempre llest

a partir encara,

aturat un instant, només,

perquè pugui posar

arrels i les frondes enverdir-se.