La Mar i el Vent

llancen cordes aci

en aquesta petja de lloc

acostumat

al desterro dels sentits.

El vent xiula

pica i empeny

sempre de cap.

Les ones escumen

paraules de sorra.

Vent

sobre nostre, solt

com els poltres de la Giara.

Mar

cosit als malucs

com el vestit nou

de la primera Comunió.