Tanca al cor

les vergues d'aigua, eternes

les ganyes ara ja descansades

i torna

a les memòries, depassa

carrers empedrats

on també els cors es queden

als peus dels homes !

Cada baf de vent t'és una veu:

el trepig del cavali pres

el pas corb del vell

arrapat a l'ombra de les cases

envoltades de corts de sol.

Així, doncs, bandit

en la teva mateixa ombra

palpoteges mates cremades, amagades

en temples de marbre

cercant els com tu

lluents de bronze a les sines.

Llavors, la terra càlida respira

i més sord creix el desig.