Somnis de palla

Espantaocells de palla, en el camp

on t'han ficat per ser guàrdia

potser l'home no vindrà mai

a bellugar-se amb tu.

Amb tot que el teu vestit

fou el de les seves noces;

l'ala del teu capell

va collir els grans

del blat augurai i les roses

desfullades de la seva dona.

Potser, espantaocells de palla,

l'home que et va posar

a guàrdia del seu camp

no sabrà mai del teu vell desig:

per què l'home no pensa pas

donar-te una companya com tu?

Els espantaocells tenen esma de palla;

els espantaocells no tenen dona:

No hi seran mai bodes al campi

Encara que el vent faci molt

que et va prometre fer-te orgue;

si els cargols han brodat

amb baves d'argent el teu abric

i la malva lleu

l'ha foradat d'astres blavencs.

Encara que, també si d'amagat, has demanat

als ocells que tu hauries d'espantar

de coronar de letícia la teva esposa.

No hi seran mai bodes al camp

cap dona vindrà envers de tu al camp

coronada de vols.

Serà l'espina d'un card

la companya del solitari esperar:

una espina en el teu cor de palla.

Palmiro de GIOVANNI