Sota una bianca tela de ganxet

d'ametlles florides

hi ha quatre pedres

a senyal d'una vida.

Però jo avui dedico a tu

a tu

que duus un somriure sec

com el vent del desert

a tu, que ets als cabells

blanc de fadiga

que duus ciment a les ungles

i els patiments, escrits a la pell.

Visca, visca la pala

el pic, el nivell

visca la llenga, el guixer, la paleta !

Amb ganxos, cotes i maces

mut, mut te'n vas a treballar

per poder algú declarar:

"Visca la fabrica i la civilització !"

I tu?

Tu que sues per això

que seques en la pols

la teva joventut

que ensenyes en el rostre tant patiment

que sembles el retrat del dolor

tu, que treballes, mut, mut,

tu ets sol, sol paleta.

Però jo canto per tu avui

antic pare de fills no teus

en aquesta terra on tot és antic

el treball, l'odi, el dolor,

la lleial amistat per a l'amic.

A tu que a les dotze en punt

t'atures

precís com un gira-sol

i potser xop de suor

amb les mans a les galtes, somniant

cansat-mort, et poses a reposar.

Te'n vas així de la cabanya

i un palau et poses a edificar

però a l'hora baixa, com cada matí,

ets propietari, només, d'una llauna

plena a meitat d'aliment

condimentada amb poc oli d'oliva.

I si pels diari tenen ganes d'enganyar-te

les poques coses bones que duus al cap

les escoltes com cants d'òlibes

i com que puix, no els pots entendre

en fas gorres de paper.

Però potser que tu ens odiïs

perquè t'enverinem

de falses promeses

i perquè a molts com jo

ens fa par embrutar-nos

sense temps per pensar

que, si no t'aguanta la bastida

com un tel et poses a volar

i per r ecordar una vida

queden quatre pedres

i una bianca tela de ganxet

d'ametlles florides.