La tela fadada

 

 

Amb el teler de l'àvia

amagat seta la pols del blat

cada nit m'aparto

i teixeixo fils de lluna.

Una nit hi vaig pintar

el vol del vent.

Faules en llegeixo cent

totes amb nusos de sol

perquè el fil està gastat.

Amb l'ala bianca del matí

i antic cants d'amor

vaig embastar el vorell.

Poso botons de lliris

i també roba

del sac del temps

ales de somnis pintats,

brodats de rosada,

vaig robar l'amor

i el vaig posar a dintre

perquè no vull

un vestit per la festa

sinó que vull un vestit fadat

que em faci somniar cada dia.

Així cada nit m'aparto

i teixeixo fils de lluna.

I és per a pensar en tu

 

Lyzia de CASTIGLIA