|
La tela fadada
Amb el teler de l'àvia amagat seta la pols del blat cada nit m'aparto i teixeixo fils de lluna. Una nit hi vaig pintar el vol del vent. Faules en llegeixo cent totes amb nusos de sol perquè el fil està gastat. Amb l'ala bianca del matí i antic cants d'amor vaig embastar el vorell. Poso botons de lliris i també roba del sac del temps ales de somnis pintats, brodats de rosada, vaig robar l'amor i el vaig posar a dintre perquè no vull un vestit per la festa sinó que vull un vestit fadat que em faci somniar cada dia. Així cada nit m'aparto i teixeixo fils de lluna. I és per a pensar en tu
Lyzia de CASTIGLIA
|