Anells de rum

Quina pena l'ùltima tarda

sense astres encaral

L'ùltim raig de sol

s'ha apagat xino-xano

on ara no s'espera

d'ombra una pau sincera

*al carrer, allà fora.

Malenconiós un cigar,

aqui, ara, deixat

de banda, oblidat

com una peça de tela,

consumeix la seva lenta brasa

i regala a la cambra

anells de funi volat,

amb la flegma lleu

d'un llum d'espelma.

Aquells anells es tornen

espills suaus de memoria

amb descolorides imatges

d'un temps antic florit

que s'aboca al pensament;

de moments serens

d'anys d'edat menors

del temps passat,

amb crides d'amor

gaudits o somniats...

Ànsies de millor sort

i amenes visions

i tempestats acabats

i ales xopes i calades.

I tot és va que així s'acaba

en cendra el trist consumir

del cigar caigut

de la mà desconsolada

d'un vell qui em penso

altre no tingui que un somni

ara, a cap abaixat

al caire de la taula,

en l'actitud de perdonar

per a tot allò que li falta.

Giulio COSSU