|
Dormisquejar amorós
Dormisquejar amorós diu-me tu per què quan et crido em defugis i després, penedida, de defugir-me em cerques? Tic tac ai del cor esmaperdut... perquè tu papallona fascinadora si t'enredo t'escapes per deixar-te bellugar encara com l'illa pels bragos d'espuma de mar? (... nosaltres fantasmes de carn viva com desmemoriats vailets atiats per vaguetats de jocs primaverals ens creiem arrapats a jou de contesa de caricies a doble nus insoluble potser sabent d'ésser poltres de foc a brida soltada...) Calfred sord d'ossos amulet del cor sempre fugisser naufragat en pantà de suor només al pintar-la a l'hora embruixada amb la plana de paraules entranyables la teva baca que és vistò de quimera em dona rumb al rovell de la sang en campanes d'orelles eixordades endins febres de nits sense matinada. Dormisquejar amorós si t'abrago em defugis si t'allibero és més batalla abans de deixar-te escapar del prat florit de pecat amb el vent vagabund de desig... I més no sé més no sé de debò si empresonar amor és com albardar el vent amb cordills de jonc o encadenar l'aigua del riu amb les urpes de foc.
Franco COCCO
|
