Enraonant

Si a enraonar amb tu jo m'entretinc,

encarats els das, rostre per rostre,

es torna lleu i suau el cor

i se'm desfà per dintre la tristor

talment com funi que es desprengui per l'aire.

I molt més clar em sembla el que penso,

els meus sentiments i les raons

que empenyen l'home a defensar-se la vida

de la mort, ajuntant-se als demés.

Mentre tu parles, a poc a poc

baixa la nit damunt la ciutat,

s'encenen les llums dels carrers

junt als astres, el scroll

confùs dels cotxes s'encalma

i les paraules que em dius

se les emporta enganxades al sol

un vent més llunyà que el mar.