De la muntanya de la lluna

Silenciosos baixen los Àngels

amb xals que vesteixen la misèria,

van a colorar les amargues ginquetes*

del mercat de Santo Domingo.

Àngels petits

però grans fins a les estrelles,

pedres de llum

on s’emmiralla la indiferència dels

homes.

Encenen ciris

preguen al llur Déu

i munten a la Piràmide del Sol

a collir núvols d'esperança,

però els vents que mai dormen

los bufen lluny.

Tenen als ulls, somnis de terres

on sembrar la vida,

on -la mort

no té sempre l’ultima paraula.

* còdols