Insídia

L’han matat

a la vora del riu.

Tremolaven los joncs

i les ombres de la nit,

lo vent gris

li mossegava la pell,

la claror de la lluna

bressava la sua ànima.

Oberts els ulls,

en les pupiloles invulnerades

un ressò de cel.

L’han matat.

i sabiva de morir,

contra la malaüra.

ha corrit al llarg del riu

amb la pena al cor

i lo crit del vent.