Àngels indios

(Àngels del Chiapas)

De la muntanya de la lluna

silenciosos baixen los Àngels

amb xals que vesteixen la misèria,

van a colorar les amargues ginquetes còdols

del mercat de Santo Domingo.

Àngels petits

però grans fins a les estrelles,

pedres de llum

on s’emmiralla la indiferència dels

homes.

Encenen ciris

preguen al llur Déu

i munten a la Piràmide del Sol

a collir núvols d’esperança,

però els vents que mai dormen

los bufen lluny.

Tenen als ulls, somnis de terres

on sembrar la vida,

on la mort

no té sempre l’última paraula.

Antonio Canu